Hores concertades      Telèfon 872 26 09 67
Clínica Respiratòria
  • Inici
  • Fisio Respiratòria
  • Qui som
  • Hora online
  • Contacte
  • Blog

Intolerància a la histamina. Revisió

3/31/2014

1 Comment

 
La histamina va ser descoberta l’any 1910 per Dale i Laidlaw com una molècula implicada en les reaccions al·lèrgiques. Actualment se sap que participa en nombroses reaccions biològiques, com per exemple la relaxació de la musculatura llisa, la vasodilatació, la secreció d’àcid gàstric o la estimulació de fibres nervioses nociceptives. A més, actualment s’està estudiant l’important rol de la histamina com a neurotransmissor i immunomodulador. A nivell de l’arbre respiratori, la histamina pot participar en la broncoconstricció i la secreció de mucositat (2).

La histamina pot ser metabolitzada, i per tant desactivada, per dos grans vies: la via de l’oxidació, gràcies a l’enzim diamine oxidase (DAO), i la via de la metilació, gràcies a l’enzim histamine-N-methyltransferase (HNMT) (2).

Intolerància a la histamina

La intolerància a la histamina, també anomenada histaminosis alimentària no al·lèrgica, es pot descriure com l’acumulació d’histamina degut a un desequilibri entre la histamina disponible i la histamina eliminada. L’augment de la biodisponibilitat de la histamina pot ser degut a una sobreproducció d’histamina per una reacció al·lèrgica y/o un increment de la histamina ingerida a través dels aliments o les begudes. La disminució de la capacitat per eliminar la histamina s’atribueix a una menor activitat dels enzims DAO i HNMT, responsables del seu catabolisme (2).

La histamina compleix importants funcions biològiques, però la seva acumulació pot causar efectes indesitjables (taula 1) (5).

Taula 1. Exemples de toxicitat associada a la intolerància a la histamina.

Sistema digestiu: Relaxació de la musculatura llisa = Diarrea

Sistema circulatori: Vasodilatació = Migranya

Sistema respiratori: Broncoconstricció = Asma

Tot i la participació de la histamina, la histaminosis alimentària no es considera una al·lèrgia, sinó una pseudoal·lèrgia o una hipersensibilitat no al·lèrgica degut a una incapacitat per eliminar la histamina acumulada.


Histamina i altres amines biogèniques

La histamina està present en diversos aliments, i la seva presència s’incrementa amb els processos de fermentació i maduració, ja que nombrosos bacteris i fongs presents en alguns aliments tenen la capacitat de formar histamina, a partir de l’aminoàcid L-histidina (4).

A més d’histamina, els aliments també poden ser rics en altres amines produïdes gràcies a l’activitat de microorganismes (amines biogèniques). Aquestes amines són, principalment, la tiramina, la putrescina, la cadaverina i la feniletilamina (1), i poden competir amb la histamina per interaccionar amb els enzims DAO i HNMT, i per tant, incrementar els nivells d’histamina lliure en la circulació sanguínia. Així doncs, la presència d’amines biogèniques, més enllà de la histamina, també serà de vital importància en el desenvolupament de la histaminosis alimentària (2).

Catabolisme de la histamina: DAO i HNTM

Perquè la histamina alimentària provoqui símptomes indesitjables, com migranya, diarrea, dolor, etc. ha de ser absorbida a nivell intestinal i transportada per la sang sense ser desactivada pels enzims DAO i HNTM (4).

L’enzim DAO s’expressa principalment en les cèl·lules epitelials de l’intestí prim i la part ascendent de l’intestí gruixut, i es secretada a l’espai extracel·lular on s’uneix a la histamina per desactivar-la. El DAO es considera la primera i més important barrera enzimàtica per a la reabsorció intestinal de la histamina (4). La seva activitat pot estar disminuïda per factors genètics (polimorfismes), degut a drogues (medicaments o alcohol), o per alteracions de la barrera intestinal (2). De fet, inclús s’ha proposat l’estudi de l’activitat del DAO com a eina diagnòstica per estudiar desordres inflamatoris de la mucosa intestinal com malalties autoimmunes (Colitis Ulcerosa...), al·lèrgies alimentàries, o alteracions de permeabilitat (2).

L’enzim HNMT s’expressa en nombrosos teixits, com el fetge, els ronyons, el colon, els bronquis o la tràquea (2). A diferència del DAO, l’enzim HNMT actua a nivell intracel·lular i, per tant, per dur a terme la seva funció necessita que la histamina sigui transportada a l’interior de la cèl·lula mitjançant el procés d’endocitosis, o per transportadors específics (4). L’enzim HNMT es considera l’enzim clau en la degradació de la histamina en l’epiteli bronquial (2), mentre que juga un paper menor en la reabsorció de la histamina a nivell intestinal (5). La seva activitat en la mucosa del còlon també pot estar disminuïda en pacients amb disfuncions intestinals i, per tant, sembla que l’activitat de l’enzim HNMT no pot compensar la baixa activitat del DAO quan es pateix una alteració inflamatòria intestinal (2). Igual que le DAO, l’activitat de l’enzim HNMT també pot estar disminuïda per factors genètics (2).

Alguns estudis proposen la possibilitat que la mateixa histamina (o els metabòlits de la histamina), en gran quantitat, pot inhibir l’activitat del DAO i el HNMT (2) (3). La reducció dels nivells d’histamina mitjançant una dieta sense histamina millora l’activitat del DAO (3).

Aliments i histamina

La presència de la histamina i altres amines biogèniques pot estar present en diversos graus en diferents aliments, i la seva presència es especialment important en els aliments madurats o fermentats (2). Hi ha grans concentracions d’histamina i altres amines biogèniques en el formatge curat, el vi, la cervesa, el vinagre, les carns processades i el peixos envasats, la soja fermentada, el xucrut, les salses de tomata i els aliments que porten llevat, com per exemple, el pa i la reposteria (1). Alguns aliments vegetals com els espinacs, la tomata i els llegums poc cuinats també poden contenir alts nivells d’amines biogèniques (1) (6).

Hi ha un grup d’aliments que es considera que tenen la capacitat d’estimular l’alliberació d’histamina per part de les cèl·lules de mast. Aquests aliments són: algunes fruites, com per exemple els cítrics, la pinya, la papaia o les maduixes; alguns aliments d’origen animal com el porc, la clara d’ou i el marisc, o altres aliments com la xocolata i els additius alimentaris (colorants, edulcorants, estabilitzants...), així com la majoria de fruits secs (2).

El blat, així com altres espècies del mateix cereal com l’espelta o el camut, contenen gluten, una proteïna que alguns estudis suggereixen la possibilitat que pugui causar perjudici a la mucosa intestinal, inclús en persones no celíaques (7) (8), i per tant, pot ser interessant moderar el seu consum en persones amb baixa activitat del DAO, si presenten símptomes d’inflamació abdominal (dolor abdominal, gasos, etc.).

Degut a la important relació entre les al·lèrgies alimentàries i el dèficit d’activitat de l’enzim DAO (2), podria ser interessant reduir la quantitat d’alguns aliments com la proteïna de la llet de vaca, els cacauets o la clara d’ou (aliments altament al·lèrgens) durant les fases inicials del tractament, principalment en aquelles persones amb més símptomes derivats de l’excessiva acumulació d’histamina.

Drogues i histamina

Alguns medicaments, així com l’alcohol i el tabac poden reduir la capacitat per desactivar la histamina (2). Es considera que el 20% de la població consumeix algun tipus de fàrmac amb capacitat per inhibir el DAO. Antiinflamatoris no esteroidals (ibuprofè...), antibiòtics, mucolítics, antidepressius, o inclús antagonistes dels receptors H2 d’histamina poden inhibir l’activitat de l’enzima DAO (2).

Diagnòstic de la intolerància a la histamina

Els nivells d’histamina en plasma es troben, en condicions normals, entre 0.3 i 1.0 ng/mL. Els nivells a partir dels quals la histamina pot causar símptomes no es poden determinar perquè depenen de la tolerància individual de cada persona. Inclús en persones sanes, s’han experimentant símptomes d’histaminosis alimentària, com envermelliment de la pell i mal de cap, després de la ingesta massiva d’histamina (2).

El diagnòstic de la intolerància s’ha de confirmar mitjançant l’aparició de dos o més símptomes d’histaminosis alimentària (taula 2), els quals milloren amb una dieta lliure d’histamina, així com unes anàlisis de sang que determinin l’activitat de l’enzim DAO (2). L’activitat funcional de l’enzima DAO es mesura en “unitats degradants d’histamina” per mil·lilitre de sang (HDU/ml).  

Taula 2. Alguns dels símptomes relacionats amb la intolerància a la histamina.

·         Migranya, cefalea

·         Rinitis, congestió nasal, esternuts

·         Broncoconstricció, asma

·         Envermelliment de la pell

·         Picors a les mucoses

·         Tensió arterial baixa, taquicàrdies, arítmies

·         Diarrea, dolor d’estómac,

·         Dolor

·         Dismenorrea

L’activitat del DAO es pot estudiar en sang o en teixit biopsiat (2). Alguns investigadors posen de manifest que l’estudi de l’activitat del DAO en sang no es vàlid, i que hauria de ser estudiat –diuen- en una biòpsia de la mucosa intestinal (4). Tot i la controvèrsia, actualment, l’estudi de l’activitat del DAO en sang es valora com una eina útil (3).

Es considera una activitat reduïda de l’enzima DAO quan es troba per sota de 80 HDU/ml, i molt reduïda quan es troba per sota de 40 HDU/ml.

Cal tenir en compte, també, que el dèficit de magnesi, vitamina B6, coure o vitamina C també pot disminuir la capacitat per degradar histamina (2).

Recomanacions nutricionals

Existeix molta controvèrsia sobre la quantitat de histamina alimentària que s’hauria de restringir per evitar la histaminosis alimentària. Hi ha autors que proposen limitar tots aquells aliments que contenen més de 20 mg/Kg d’histamina, mentre que d’altres són més estrictes i són partidaris de limitar tots aquells que tinguin nivells superior a 1 mg/Kg. Aquesta situació, juntament amb altres factors com la influència del cuinat sobre els nivells d’histamina d’un aliment (6), els nivells d’altres amines biogèniques (1), així com la relació indirecta que alguns aliments tenen amb l’activitat del DAO (aliments altament al·lèrgens o gluten), fa que existeixin moltes llistes amb diferents recomanacions, segons la persona o institució que la redacta.

Des del punt de vista més estricte, si ens basem exclusivament en els nivells d’histamina i altres amines biogèniques, els aliments més importants a restringir són: formatges curats, carns processades i embotits, peixos processats o envasats, vinagre, vi negre i cervesa (alcohol en general), salses de tomata o salses fermentades (soja fermentada), productes elaborats amb llevat i espinacs (1) (2).

Si hi afegim aquells aliments que poden provocar l’alliberació d’histamina, hi haurem de sumar els cítrics (taronja, llimona, pomelo...), els kiwis, la papaia, les maduixes, la pinya, el plàtan madur, els alvocats, els fruits secs, la xocolata, les solanàcies (tomata, albergínia, pebrot, patata), els additius alimentaris, el porc i el marisc.

Alguns d’aquest aliments, com per exemple la patata, presenten la major part d’amines biogèniques en la pell, i la resta es poden perdre durant la cocció i, per tant, es recomana experimentar amb el seu consum.

Per a aquells pacients més afectats per l’acumulació d’histamina, amb importants símptomes intestinals i/o respiratoris,  pot ser
interessant reduir, al principi, la quantitat de proteïnes làctiques de la vaca i la clara de l’ou per ser aliments que poden causar al·lèrgies alimentàries, i els derivats del blat (o altres varietats com l’espelta, etc.) pel seu contingut en gluten que pot afectar la salut de la mucosa intestinal inclús en persones no celíaques (7) (8).

Taula 3. Aliments recomanats per al tractament de la intolerància a la histamina

  • Fruites: Tot tipus de fruita: pera, poma, mango, síndria, meló, préssec, albercoc, nespra, cireres, raïm... Excepte: cítrics, pinya, plàtan madur, maduixes, papaia, kiwi i alvocat, com a mínim durant les fases inicials del tractament.
  • Verdures i hortalisses: Tot tipus de verdures i hortalisses: enciams, rúcula, escarola, endívies, bledes, bròcoli, bròquil, ravenet, col, col llombarda, cols de Brussel·les, carbassó, carbassa, cebes, alls, porros, alls tendres, ceba tendra, cogombre, pastanaga... Excepte les solanàcies (pebrot, albergínia, tomata), com a mínim, durant les fases inicials del tractament.
  • Làctics: formatge fresc de cabra i ovella. Experimentar amb els làctics de la vaca no fermentats o madurats, excepte que es pateixi o es sospiti al·lèrgia o intolerància alimentària.
  • Cereals i pseudocereals: arròs, mill, blat sarraí, garrofa. Experimentar amb els derivats del blat sense llevat, excepte si es pateixen símptomes inflamatoris intestinals.
  • Carns: carns fresques principalment pollastre, paó, vedella, poltre i xai. Moderar el consum de porc i carns curades.
  • Peixos: el peix més fresc possible. Actualment es difícil trobar peix verdaderament fresc i, per tant, s’haurà d’experimentar amb el seu consum.
  • Llegums: mongeta verda, i altres llegums. Evitar si provoquen gasos o digestió pesada. Evitar la soja i derivats.
  • Tubèrculs: naps, patata (sense pell i ben cuinada), moniato.
  • Altres: bolets frescs, rovell d’ou (experimentar amb la clara), ossos per fer caldo, sal marina, espècies fresques o assecades sense additius, mel. Evitar vinagre, cervesa, vi i alcohol.
Referències bibliogràfiques

 (1) Ladero V, Calles-Enríquez M, Fernández M, A Alvarez M. Toxicological effects of dietary biogenic amines. Current Nutrition & Food Science 2010;6(2):145-156.

(2) Maintz L, Novak N. Histamine and histamine intolerance. Am J Clin Nutr 2007;85(5):1185-1196.

(3) Mušič E, Korošec P, Šilar M, Adamič K, Košnik M, Rijavec M. Serum diamine oxidase activity as a diagnostic test for histamine intolerance. Wien Klin Wochenschr 2013:1-5.

(4) Schwelberger H. Histamine intolerance: a metabolic disease? Inflammation Res 2010;59(2):219-221.

(5) Schwelberger H. Histamine intolerance: overestimated or underestimated? Inflammation Res 2009;58:51-52.

(6) Shalaby AR. Changes in biogenic amines in mature and germinating legume seeds and their behavior during cooking. Food / Nahrung 2000;44(1):23-27.

(7) Drago S, El Asmar R, Di Pierro M, Grazia Clemente M, Sapone ATA, Thakar M, et al. Gliadin, zonulin and gut permeability: Effects on celiac and non-celiac intestinal mucosa and intestinal cell lines. Scand J Gastroenterol 2006;41(4):408-419.

(8) Lammers KM, Lu R, Brownley J, Lu B, Gerard C, Thomas K, et al. Gliadin induces an increase in intestinal permeability and zonulin release by binding to the chemokine receptor CXCR3. Gastroenterology 2008;135(1):194-204. e3.

1 Comment

Alergia alimentAria y síntomas respiratOrios

2/18/2014

0 Comments

 
Imagen
Las manifestaciones clínicas de las alergias alimentarias son muy variables, y pueden involucrar diferentes sistemas orgánicos como la piel, el sistema gastrointestinal y el sistema respiratorio. En el contexto de la moderna teoría sobre la “unificación de las vías respiratorias”, las alergias alimentarias han sido relacionadas con la hiperreactividad bronquial, el asma, la rinitis, la sinusitis, o las otitis media serosas. La verdadera prevalencia de los síntomas respiratorios provocados por las alergias alimentarias es difícil de definir, debido a las múltiples variables (gran variedad de síntomas, diversidad de alimentos, sensibilidad individual, etc.). A grandes rasgos, se cree que las manifestaciones respiratorias inducidas por las alergias alimentarias son más comunes entre los niños que entre los adultos, y que en la mayoría de los casos, los síntomas respiratorios van acompañados de síntomas gastrointestinales y/o cutáneos (1).

Para algunos autores, la alimentación puede ser un importante factor para el desarrollo de síntomas respiratorios, la mayoría de las veces pasados por alto, debido a la dificultad para diagnosticar las múltiples presentaciones clínicas que pueden provocar las alergias alimentarias (4). Los alimentos que, más comúnmente se asocian a desórdenes alérgicos, son la leche, el huevo, los cacahuetes, el trigo, la soja, los frutos secos, y en menor medida, el pescado y el marisco (1) (2) (4).

Diagnóstico de las alergias alimentarias

Las alergias alimentarias son una respuesta anormal a un alimento o un aditivo alimentario. Las reacciones adversas de tipo alérgico pueden ser mediadas por inmunoglobulina E (IgE), o medidas por mecanismos independientes de IgE. Las alergias alimentarias medidas por IgE provocan reacciones de aparición rápida, acostumbran a afectar la piel, el tracto gastrointestinal, el tracto respiratorio y el sistema vascular (angioedema facial, urticaria…) y pueden ser diagnosticadas mediante un test cutáneo y/o una analítica de sangre. Por su parte, las alergias alimentarias no medidas por IgE tienen una aparición tardía (de horas o días), su diagnóstico sólo se puede realizar mediante la retirada de los alimentos y observando la evolución de la sintomatología. Involucran principalmente el sistema digestivo, y pueden causar síntomas inflamatorios crónicos. Ambos diagnósticos (alergias medidas por IgE y alergias no medidas por IgE) deben estar acompañados de una correcta anamnesis y una exploración física de las mucosas (2).

Mecanismo de acción

Los anticuerpos IgE producidos por el sistema inmune como respuesta a una alergia alimentaria, tienen gran afinidad por los receptores para IgE de células inmunitarias (principalmente basófilos y células de mast) de todo el cuerpo, incluido el sistema respiratorio. La interacción de IgE con las células inmunitarias provoca la liberación de mediadores proinflamatorios como la histamina, las prostaglandinas o los leucotrienos. Estos mediadores son responsables de la secreción de mucosidad, la contracción de la musculatura lisa o la vasodilatación (1).

La patogénesis de las alergias no medidas por IgE, a día de hoy, no está bien comprendida, aunque se presenta como una respuesta anormal del sistema inmunológico asociado a la mucosa intestinal, lo cual puede provocar reaccionas inflamatorias, principalmente intestinales, a diferentes proteínas de la dieta (5). En el concepto del “sistema inmunológico común de las mucosas” se sugiere que algunas células inmunitarias pueden migrar de una mucosa a la otra a través del tejido linfático asociado a las mucosas (MALT). Partiendo de la base que la patología respiratoria cursa mayoritariamente con la presencia aumentada de linfocitos T y de citoquinas inflamatorias, se ha propuesto la posibilidad que la inflamación en la mucosa intestinal pueda estar involucrado en los desórdenes de la mucosa respiratoria (6).

Manifestaciones respiratorias de las alergias alimentarias

Las alergias alimentarias son a menudo una entidad clínica no reconocida que ha estado implicado en diferentes condiciones inflamatorias de la mucosa respiratoria alta (oído, nariz, senos paranasales…) y la mucosa respiratoria baja (tráquea, bronquios, pulmones).

Asma

Los estudios demuestran que las alergias alimentarias pueden ser responsables de síntomas en el tracto respiratorio bajo, aunque raramente se presentan como una manifestación aislada. Además, los pacientes con alergias alimentarias tienen una mayor probabilidad de desarrollar asma severa en épocas posteriores (2).

Hiperreactividad bronquial

Los datos actuales indican que las reacciones alérgicas inducidas por alimentos puede incrementar la reactividad bronquial en aquellos pacientes con asma persistente, con presentaciones moderadas o severas, a pesar de la ausencia de síntomas agudos tras la ingesta del alimento (2).

Otitis media serosa

La incidencia de alergias alimentarias entre personas que sufren desórdenes del oído medio es muy elevada. Las alergias alimentarias deberían ser consideradas como una posible causa de inflamación de la mucosa otológica, en pacientes con otitis media crónica u otorrea crónica resistentes a los tratamientos convencionales (3).

Rinosinusitis

La rinosinusitis es, probablemente, el síntoma más frecuente entre las personas que sufren alergias. La posibilidad de que exista una relación entre las alergias alimentarias y la rinosinusitis es débil, pero ha sido publicada. Se cree que las alergias alimentarias pueden contribuir al proceso inflamatorio multifactorial que caracteriza la rinosinusitis crónica. Por ejemplo, los pólipos nasales atribuidos a una inflamación crónica de la mucosa nasal se han relacionado se han relacionado con las alergias alimentarias (3).

 Conclusiones

A pesar de la dificultad para definir la verdadera influencia de las alergias alimentarias en los desordenes respiratorios, los datos actuales nos indican que puede ser importante evaluar cada caso de manera individual, analizando el máximo número de variables como la dieta del paciente, la aparición de síntomas en otras mucosas (dermatitis, eccemas, desórdenes digestivos, etc.) o las pruebas complementarias (análisis de sangre, test cutáneo, dieta de exclusión, etc.), entre otros. La alimentación es un factor al que nos exponemos diariamente, y por lo tanto, la posibilidad de que sea un factor determinante en la aparición de síntomas respiratorios debe ser evaluada con responsabilidad, evitando que sea pasado por alto en la práctica clínica.


Referencias bibliográficas

(1) James JM. Respiratory manifestations of food allergy. Pediatrics 2003;111(Supplement 3):1625-1630.

(2) Kewalramani A, Bollinger ME. The impact of food allergy on asthma. Journal of asthma and allergy 2010;3:65.

(3) Ramakrishnan JB. The role of food allergy in otolaryngology disorders. Curr Opin Otolaryngol Head Neck Surg 2010;18(3):195-199.

(4) Gupta K, Verma M. Nutrition and Asthma. Lung India 2007;24(3):105.

(5) Jyonouchi H. Non-IgE Mediated Food Allergy Update of Recent Progress in Mucosal Immunity. Inflammation & Allergy-Drug Targets (Formerly??? Current Drug Targets 2012;11(5):382-396.

(6) Hijazi Z, Molla A, Al-Habashi H, Muawad W, Sharma P. Intestinal permeability is increased in bronchial asthma. Arch Dis Child 2004;89(3):227-229.



0 Comments

Asma y permeabilidad intestinal

9/28/2013

1 Comment

 
El término asthma proviene del griego y se refiere a “jadeo” o “dificultad respiratoria”. Como su nombre indica, el asma es una afección respiratoria que hace referencia a un grupo heterogéneo de desórdenes pulmonares y de las vías respiratorias.
Su prevalencia ha aumentado dramáticamente en las últimas décadas en los países industrializados. Actualmente afecta a más de 300 millones de personas en todo el mundo y es la enfermedad crónica más común entre la infancia (4).

Según el informe publicado en 2011 por la GINA (Global Initiative for Asthma), las principales características del asma son hiperreactividad bronquial, inflamación de las vías aéreas y broncoconstricción, y su presentación clínica más común es la clásica tríada que incluye la presencia persistente de sibilancias, disnea y tos crónica. 
Conexión tracto gastrointestinal – asma bronquial

La relación entre el tracto gastrointestinal y el asma es un área en interés creciente. Los síntomas gastrointestinales son comunes en niños asmáticos, y los hallazgos inflamatorios encontrados en la mucosa intestinal imitan los observados en la mucosa bronquial (2).

El concepto del “sistema inmunológico común de las mucosas” (CMIS) sugiere que algunas células inmunitarias pueden migrar de una mucosa a la otra a través del tejido linfático asociado a las mucosas (MALT). Partiendo de la base que el asma es una patología inflamatoria con la presencia aumentada de linfocitos T activados en los bronquios, se ha propuesto la posibilidad que la inflamación en otras mucosas pueda estar relacionada con el asma bronquial (1). Se han hallado síntomas inflamatorios similares a los hallados en la mucosa bronquial en pacientes con asma, en las glándulas salivares menores y en el intestino (1) (2). Asimismo, también se han encontrado conexiones entre el tejido pulmonar y el tracto gastrointestinal con la enfermedad pulmonar obstructiva crónica y la patología inflamatoria intestinal (3).
Imagen
Permeabilidad intestinal y asma bronquial

El epitelio intestinal es una capa de una sola célula que constituye la barrera más grande e importante entre el medio interno y el medio externo. Las células que conforman esta barrera se encuentran unidas mediante una red de complejas proteínas (tight junctions, adherens junctions y desmosomes). La alteración de la función de estas proteínas puede dar lugar a un aumento de la permeabilidad intestinal, situación clínica que se asocia a numerosos desórdenes inmunológicos (5) como, por ejemplo, la patología respiratoria. La permeabilidad intestinal es común en personas afectadas por asma bronquial (1) (2).

El consumo de drogas, medicamentos, o algunos compuestos presentes en la alimentación pueden provocar un aumento de la permeabilidad intestinal. Entre los elementos más estudiados se encuentran el consumo de alcohol y el de los antiinflamatorios no esteroideos (AINES), la disbiosis de la flora bacteriana del intestino, la celiaquía, o cualquier situación que provoque inflamación intestinal (5) (6).

Bibliografía

(1) Benard A, Desreumeaux P, Huglo D, Hoorelbeke A, Tonnel A, Wallaert B. Increased intestinal permeability in bronchial asthma. J Allergy Clin Immunol 1996 6;97(6):1173-1178. 

 (2) Hijazi Z, Molla A, Al-Habashi H, Muawad W, Sharma P. Intestinal permeability is increased in bronchial asthma. Arch Dis Child 2004;89(3):227-229. 

(3) Keely S, Talley NJ, Hansbro PM. Pulmonary-intestinal cross-talk in mucosal inflammatory disease. Mucosal immunology 2011;5(1):7-18. 

 (4) Umetsu DT, Akbari O, DeKruyff RH, Shearer WT, Rosenwasser LJ, Bochner BS. Regulatory T cells control the development of allergic disease and asthma. J Allergy Clin Immunol 2003;112(3):480-487. 

 (5) Groschwitz KR, Hogan SP. Intestinal barrier function: molecular regulation and disease pathogenesis. J Allergy Clin Immunol 2009;124(1):3-20.

(6) Ulluwishewa D, Anderson RC, McNabb WC, Moughan PJ, Wells JM, Roy NC. Regulation of tight junction permeability by intestinal bacteria and dietary components. J Nutr 2011;141(5):769-776.
1 Comment

    RSS Feed

    Categories

    All
    Alergias
    Asma
    Histaminosis Alimentària
    Intestino

Powered by Create your own unique website with customizable templates.