La histamina va ser descoberta l’any 1910 per Dale i Laidlaw com una molècula implicada en les reaccions al·lèrgiques. Actualment se sap que participa en nombroses reaccions biològiques, com per exemple la relaxació de la musculatura llisa, la vasodilatació, la secreció d’àcid gàstric o la estimulació de fibres nervioses nociceptives. A més, actualment s’està estudiant l’important rol de la histamina com a neurotransmissor i immunomodulador. A nivell de l’arbre respiratori, la histamina pot participar en la broncoconstricció i la secreció de mucositat (2).
La histamina pot ser metabolitzada, i per tant desactivada, per dos grans vies: la via de l’oxidació, gràcies a l’enzim diamine oxidase (DAO), i la via de la metilació, gràcies a l’enzim histamine-N-methyltransferase (HNMT) (2).
Intolerància a la histamina
La intolerància a la histamina, també anomenada histaminosis alimentària no al·lèrgica, es pot descriure com l’acumulació d’histamina degut a un desequilibri entre la histamina disponible i la histamina eliminada. L’augment de la biodisponibilitat de la histamina pot ser degut a una sobreproducció d’histamina per una reacció al·lèrgica y/o un increment de la histamina ingerida a través dels aliments o les begudes. La disminució de la capacitat per eliminar la histamina s’atribueix a una menor activitat dels enzims DAO i HNMT, responsables del seu catabolisme (2).
La histamina compleix importants funcions biològiques, però la seva acumulació pot causar efectes indesitjables (taula 1) (5).
Taula 1. Exemples de toxicitat associada a la intolerància a la histamina.
Sistema digestiu: Relaxació de la musculatura llisa = Diarrea
Sistema circulatori: Vasodilatació = Migranya
Sistema respiratori: Broncoconstricció = Asma
Tot i la participació de la histamina, la histaminosis alimentària no es considera una al·lèrgia, sinó una pseudoal·lèrgia o una hipersensibilitat no al·lèrgica degut a una incapacitat per eliminar la histamina acumulada.
Histamina i altres amines biogèniques
La histamina està present en diversos aliments, i la seva presència s’incrementa amb els processos de fermentació i maduració, ja que nombrosos bacteris i fongs presents en alguns aliments tenen la capacitat de formar histamina, a partir de l’aminoàcid L-histidina (4).
A més d’histamina, els aliments també poden ser rics en altres amines produïdes gràcies a l’activitat de microorganismes (amines biogèniques). Aquestes amines són, principalment, la tiramina, la putrescina, la cadaverina i la feniletilamina (1), i poden competir amb la histamina per interaccionar amb els enzims DAO i HNMT, i per tant, incrementar els nivells d’histamina lliure en la circulació sanguínia. Així doncs, la presència d’amines biogèniques, més enllà de la histamina, també serà de vital importància en el desenvolupament de la histaminosis alimentària (2).
Catabolisme de la histamina: DAO i HNTM
Perquè la histamina alimentària provoqui símptomes indesitjables, com migranya, diarrea, dolor, etc. ha de ser absorbida a nivell intestinal i transportada per la sang sense ser desactivada pels enzims DAO i HNTM (4).
L’enzim DAO s’expressa principalment en les cèl·lules epitelials de l’intestí prim i la part ascendent de l’intestí gruixut, i es secretada a l’espai extracel·lular on s’uneix a la histamina per desactivar-la. El DAO es considera la primera i més important barrera enzimàtica per a la reabsorció intestinal de la histamina (4). La seva activitat pot estar disminuïda per factors genètics (polimorfismes), degut a drogues (medicaments o alcohol), o per alteracions de la barrera intestinal (2). De fet, inclús s’ha proposat l’estudi de l’activitat del DAO com a eina diagnòstica per estudiar desordres inflamatoris de la mucosa intestinal com malalties autoimmunes (Colitis Ulcerosa...), al·lèrgies alimentàries, o alteracions de permeabilitat (2).
L’enzim HNMT s’expressa en nombrosos teixits, com el fetge, els ronyons, el colon, els bronquis o la tràquea (2). A diferència del DAO, l’enzim HNMT actua a nivell intracel·lular i, per tant, per dur a terme la seva funció necessita que la histamina sigui transportada a l’interior de la cèl·lula mitjançant el procés d’endocitosis, o per transportadors específics (4). L’enzim HNMT es considera l’enzim clau en la degradació de la histamina en l’epiteli bronquial (2), mentre que juga un paper menor en la reabsorció de la histamina a nivell intestinal (5). La seva activitat en la mucosa del còlon també pot estar disminuïda en pacients amb disfuncions intestinals i, per tant, sembla que l’activitat de l’enzim HNMT no pot compensar la baixa activitat del DAO quan es pateix una alteració inflamatòria intestinal (2). Igual que le DAO, l’activitat de l’enzim HNMT també pot estar disminuïda per factors genètics (2).
Alguns estudis proposen la possibilitat que la mateixa histamina (o els metabòlits de la histamina), en gran quantitat, pot inhibir l’activitat del DAO i el HNMT (2) (3). La reducció dels nivells d’histamina mitjançant una dieta sense histamina millora l’activitat del DAO (3).
Aliments i histamina
La presència de la histamina i altres amines biogèniques pot estar present en diversos graus en diferents aliments, i la seva presència es especialment important en els aliments madurats o fermentats (2). Hi ha grans concentracions d’histamina i altres amines biogèniques en el formatge curat, el vi, la cervesa, el vinagre, les carns processades i el peixos envasats, la soja fermentada, el xucrut, les salses de tomata i els aliments que porten llevat, com per exemple, el pa i la reposteria (1). Alguns aliments vegetals com els espinacs, la tomata i els llegums poc cuinats també poden contenir alts nivells d’amines biogèniques (1) (6).
Hi ha un grup d’aliments que es considera que tenen la capacitat d’estimular l’alliberació d’histamina per part de les cèl·lules de mast. Aquests aliments són: algunes fruites, com per exemple els cítrics, la pinya, la papaia o les maduixes; alguns aliments d’origen animal com el porc, la clara d’ou i el marisc, o altres aliments com la xocolata i els additius alimentaris (colorants, edulcorants, estabilitzants...), així com la majoria de fruits secs (2).
El blat, així com altres espècies del mateix cereal com l’espelta o el camut, contenen gluten, una proteïna que alguns estudis suggereixen la possibilitat que pugui causar perjudici a la mucosa intestinal, inclús en persones no celíaques (7) (8), i per tant, pot ser interessant moderar el seu consum en persones amb baixa activitat del DAO, si presenten símptomes d’inflamació abdominal (dolor abdominal, gasos, etc.).
Degut a la important relació entre les al·lèrgies alimentàries i el dèficit d’activitat de l’enzim DAO (2), podria ser interessant reduir la quantitat d’alguns aliments com la proteïna de la llet de vaca, els cacauets o la clara d’ou (aliments altament al·lèrgens) durant les fases inicials del tractament, principalment en aquelles persones amb més símptomes derivats de l’excessiva acumulació d’histamina.
Drogues i histamina
Alguns medicaments, així com l’alcohol i el tabac poden reduir la capacitat per desactivar la histamina (2). Es considera que el 20% de la població consumeix algun tipus de fàrmac amb capacitat per inhibir el DAO. Antiinflamatoris no esteroidals (ibuprofè...), antibiòtics, mucolítics, antidepressius, o inclús antagonistes dels receptors H2 d’histamina poden inhibir l’activitat de l’enzima DAO (2).
Diagnòstic de la intolerància a la histamina
Els nivells d’histamina en plasma es troben, en condicions normals, entre 0.3 i 1.0 ng/mL. Els nivells a partir dels quals la histamina pot causar símptomes no es poden determinar perquè depenen de la tolerància individual de cada persona. Inclús en persones sanes, s’han experimentant símptomes d’histaminosis alimentària, com envermelliment de la pell i mal de cap, després de la ingesta massiva d’histamina (2).
El diagnòstic de la intolerància s’ha de confirmar mitjançant l’aparició de dos o més símptomes d’histaminosis alimentària (taula 2), els quals milloren amb una dieta lliure d’histamina, així com unes anàlisis de sang que determinin l’activitat de l’enzim DAO (2). L’activitat funcional de l’enzima DAO es mesura en “unitats degradants d’histamina” per mil·lilitre de sang (HDU/ml).
Taula 2. Alguns dels símptomes relacionats amb la intolerància a la histamina.
· Migranya, cefalea
· Rinitis, congestió nasal, esternuts
· Broncoconstricció, asma
· Envermelliment de la pell
· Picors a les mucoses
· Tensió arterial baixa, taquicàrdies, arítmies
· Diarrea, dolor d’estómac,
· Dolor
· Dismenorrea
L’activitat del DAO es pot estudiar en sang o en teixit biopsiat (2). Alguns investigadors posen de manifest que l’estudi de l’activitat del DAO en sang no es vàlid, i que hauria de ser estudiat –diuen- en una biòpsia de la mucosa intestinal (4). Tot i la controvèrsia, actualment, l’estudi de l’activitat del DAO en sang es valora com una eina útil (3).
Es considera una activitat reduïda de l’enzima DAO quan es troba per sota de 80 HDU/ml, i molt reduïda quan es troba per sota de 40 HDU/ml.
Cal tenir en compte, també, que el dèficit de magnesi, vitamina B6, coure o vitamina C també pot disminuir la capacitat per degradar histamina (2).
Recomanacions nutricionals
Existeix molta controvèrsia sobre la quantitat de histamina alimentària que s’hauria de restringir per evitar la histaminosis alimentària. Hi ha autors que proposen limitar tots aquells aliments que contenen més de 20 mg/Kg d’histamina, mentre que d’altres són més estrictes i són partidaris de limitar tots aquells que tinguin nivells superior a 1 mg/Kg. Aquesta situació, juntament amb altres factors com la influència del cuinat sobre els nivells d’histamina d’un aliment (6), els nivells d’altres amines biogèniques (1), així com la relació indirecta que alguns aliments tenen amb l’activitat del DAO (aliments altament al·lèrgens o gluten), fa que existeixin moltes llistes amb diferents recomanacions, segons la persona o institució que la redacta.
Des del punt de vista més estricte, si ens basem exclusivament en els nivells d’histamina i altres amines biogèniques, els aliments més importants a restringir són: formatges curats, carns processades i embotits, peixos processats o envasats, vinagre, vi negre i cervesa (alcohol en general), salses de tomata o salses fermentades (soja fermentada), productes elaborats amb llevat i espinacs (1) (2).
Si hi afegim aquells aliments que poden provocar l’alliberació d’histamina, hi haurem de sumar els cítrics (taronja, llimona, pomelo...), els kiwis, la papaia, les maduixes, la pinya, el plàtan madur, els alvocats, els fruits secs, la xocolata, les solanàcies (tomata, albergínia, pebrot, patata), els additius alimentaris, el porc i el marisc.
Alguns d’aquest aliments, com per exemple la patata, presenten la major part d’amines biogèniques en la pell, i la resta es poden perdre durant la cocció i, per tant, es recomana experimentar amb el seu consum.
Per a aquells pacients més afectats per l’acumulació d’histamina, amb importants símptomes intestinals i/o respiratoris, pot ser
interessant reduir, al principi, la quantitat de proteïnes làctiques de la vaca i la clara de l’ou per ser aliments que poden causar al·lèrgies alimentàries, i els derivats del blat (o altres varietats com l’espelta, etc.) pel seu contingut en gluten que pot afectar la salut de la mucosa intestinal inclús en persones no celíaques (7) (8).
Taula 3. Aliments recomanats per al tractament de la intolerància a la histamina
(1) Ladero V, Calles-Enríquez M, Fernández M, A Alvarez M. Toxicological effects of dietary biogenic amines. Current Nutrition & Food Science 2010;6(2):145-156.
(2) Maintz L, Novak N. Histamine and histamine intolerance. Am J Clin Nutr 2007;85(5):1185-1196.
(3) Mušič E, Korošec P, Šilar M, Adamič K, Košnik M, Rijavec M. Serum diamine oxidase activity as a diagnostic test for histamine intolerance. Wien Klin Wochenschr 2013:1-5.
(4) Schwelberger H. Histamine intolerance: a metabolic disease? Inflammation Res 2010;59(2):219-221.
(5) Schwelberger H. Histamine intolerance: overestimated or underestimated? Inflammation Res 2009;58:51-52.
(6) Shalaby AR. Changes in biogenic amines in mature and germinating legume seeds and their behavior during cooking. Food / Nahrung 2000;44(1):23-27.
(7) Drago S, El Asmar R, Di Pierro M, Grazia Clemente M, Sapone ATA, Thakar M, et al. Gliadin, zonulin and gut permeability: Effects on celiac and non-celiac intestinal mucosa and intestinal cell lines. Scand J Gastroenterol 2006;41(4):408-419.
(8) Lammers KM, Lu R, Brownley J, Lu B, Gerard C, Thomas K, et al. Gliadin induces an increase in intestinal permeability and zonulin release by binding to the chemokine receptor CXCR3. Gastroenterology 2008;135(1):194-204. e3.
La histamina pot ser metabolitzada, i per tant desactivada, per dos grans vies: la via de l’oxidació, gràcies a l’enzim diamine oxidase (DAO), i la via de la metilació, gràcies a l’enzim histamine-N-methyltransferase (HNMT) (2).
Intolerància a la histamina
La intolerància a la histamina, també anomenada histaminosis alimentària no al·lèrgica, es pot descriure com l’acumulació d’histamina degut a un desequilibri entre la histamina disponible i la histamina eliminada. L’augment de la biodisponibilitat de la histamina pot ser degut a una sobreproducció d’histamina per una reacció al·lèrgica y/o un increment de la histamina ingerida a través dels aliments o les begudes. La disminució de la capacitat per eliminar la histamina s’atribueix a una menor activitat dels enzims DAO i HNMT, responsables del seu catabolisme (2).
La histamina compleix importants funcions biològiques, però la seva acumulació pot causar efectes indesitjables (taula 1) (5).
Taula 1. Exemples de toxicitat associada a la intolerància a la histamina.
Sistema digestiu: Relaxació de la musculatura llisa = Diarrea
Sistema circulatori: Vasodilatació = Migranya
Sistema respiratori: Broncoconstricció = Asma
Tot i la participació de la histamina, la histaminosis alimentària no es considera una al·lèrgia, sinó una pseudoal·lèrgia o una hipersensibilitat no al·lèrgica degut a una incapacitat per eliminar la histamina acumulada.
Histamina i altres amines biogèniques
La histamina està present en diversos aliments, i la seva presència s’incrementa amb els processos de fermentació i maduració, ja que nombrosos bacteris i fongs presents en alguns aliments tenen la capacitat de formar histamina, a partir de l’aminoàcid L-histidina (4).
A més d’histamina, els aliments també poden ser rics en altres amines produïdes gràcies a l’activitat de microorganismes (amines biogèniques). Aquestes amines són, principalment, la tiramina, la putrescina, la cadaverina i la feniletilamina (1), i poden competir amb la histamina per interaccionar amb els enzims DAO i HNMT, i per tant, incrementar els nivells d’histamina lliure en la circulació sanguínia. Així doncs, la presència d’amines biogèniques, més enllà de la histamina, també serà de vital importància en el desenvolupament de la histaminosis alimentària (2).
Catabolisme de la histamina: DAO i HNTM
Perquè la histamina alimentària provoqui símptomes indesitjables, com migranya, diarrea, dolor, etc. ha de ser absorbida a nivell intestinal i transportada per la sang sense ser desactivada pels enzims DAO i HNTM (4).
L’enzim DAO s’expressa principalment en les cèl·lules epitelials de l’intestí prim i la part ascendent de l’intestí gruixut, i es secretada a l’espai extracel·lular on s’uneix a la histamina per desactivar-la. El DAO es considera la primera i més important barrera enzimàtica per a la reabsorció intestinal de la histamina (4). La seva activitat pot estar disminuïda per factors genètics (polimorfismes), degut a drogues (medicaments o alcohol), o per alteracions de la barrera intestinal (2). De fet, inclús s’ha proposat l’estudi de l’activitat del DAO com a eina diagnòstica per estudiar desordres inflamatoris de la mucosa intestinal com malalties autoimmunes (Colitis Ulcerosa...), al·lèrgies alimentàries, o alteracions de permeabilitat (2).
L’enzim HNMT s’expressa en nombrosos teixits, com el fetge, els ronyons, el colon, els bronquis o la tràquea (2). A diferència del DAO, l’enzim HNMT actua a nivell intracel·lular i, per tant, per dur a terme la seva funció necessita que la histamina sigui transportada a l’interior de la cèl·lula mitjançant el procés d’endocitosis, o per transportadors específics (4). L’enzim HNMT es considera l’enzim clau en la degradació de la histamina en l’epiteli bronquial (2), mentre que juga un paper menor en la reabsorció de la histamina a nivell intestinal (5). La seva activitat en la mucosa del còlon també pot estar disminuïda en pacients amb disfuncions intestinals i, per tant, sembla que l’activitat de l’enzim HNMT no pot compensar la baixa activitat del DAO quan es pateix una alteració inflamatòria intestinal (2). Igual que le DAO, l’activitat de l’enzim HNMT també pot estar disminuïda per factors genètics (2).
Alguns estudis proposen la possibilitat que la mateixa histamina (o els metabòlits de la histamina), en gran quantitat, pot inhibir l’activitat del DAO i el HNMT (2) (3). La reducció dels nivells d’histamina mitjançant una dieta sense histamina millora l’activitat del DAO (3).
Aliments i histamina
La presència de la histamina i altres amines biogèniques pot estar present en diversos graus en diferents aliments, i la seva presència es especialment important en els aliments madurats o fermentats (2). Hi ha grans concentracions d’histamina i altres amines biogèniques en el formatge curat, el vi, la cervesa, el vinagre, les carns processades i el peixos envasats, la soja fermentada, el xucrut, les salses de tomata i els aliments que porten llevat, com per exemple, el pa i la reposteria (1). Alguns aliments vegetals com els espinacs, la tomata i els llegums poc cuinats també poden contenir alts nivells d’amines biogèniques (1) (6).
Hi ha un grup d’aliments que es considera que tenen la capacitat d’estimular l’alliberació d’histamina per part de les cèl·lules de mast. Aquests aliments són: algunes fruites, com per exemple els cítrics, la pinya, la papaia o les maduixes; alguns aliments d’origen animal com el porc, la clara d’ou i el marisc, o altres aliments com la xocolata i els additius alimentaris (colorants, edulcorants, estabilitzants...), així com la majoria de fruits secs (2).
El blat, així com altres espècies del mateix cereal com l’espelta o el camut, contenen gluten, una proteïna que alguns estudis suggereixen la possibilitat que pugui causar perjudici a la mucosa intestinal, inclús en persones no celíaques (7) (8), i per tant, pot ser interessant moderar el seu consum en persones amb baixa activitat del DAO, si presenten símptomes d’inflamació abdominal (dolor abdominal, gasos, etc.).
Degut a la important relació entre les al·lèrgies alimentàries i el dèficit d’activitat de l’enzim DAO (2), podria ser interessant reduir la quantitat d’alguns aliments com la proteïna de la llet de vaca, els cacauets o la clara d’ou (aliments altament al·lèrgens) durant les fases inicials del tractament, principalment en aquelles persones amb més símptomes derivats de l’excessiva acumulació d’histamina.
Drogues i histamina
Alguns medicaments, així com l’alcohol i el tabac poden reduir la capacitat per desactivar la histamina (2). Es considera que el 20% de la població consumeix algun tipus de fàrmac amb capacitat per inhibir el DAO. Antiinflamatoris no esteroidals (ibuprofè...), antibiòtics, mucolítics, antidepressius, o inclús antagonistes dels receptors H2 d’histamina poden inhibir l’activitat de l’enzima DAO (2).
Diagnòstic de la intolerància a la histamina
Els nivells d’histamina en plasma es troben, en condicions normals, entre 0.3 i 1.0 ng/mL. Els nivells a partir dels quals la histamina pot causar símptomes no es poden determinar perquè depenen de la tolerància individual de cada persona. Inclús en persones sanes, s’han experimentant símptomes d’histaminosis alimentària, com envermelliment de la pell i mal de cap, després de la ingesta massiva d’histamina (2).
El diagnòstic de la intolerància s’ha de confirmar mitjançant l’aparició de dos o més símptomes d’histaminosis alimentària (taula 2), els quals milloren amb una dieta lliure d’histamina, així com unes anàlisis de sang que determinin l’activitat de l’enzim DAO (2). L’activitat funcional de l’enzima DAO es mesura en “unitats degradants d’histamina” per mil·lilitre de sang (HDU/ml).
Taula 2. Alguns dels símptomes relacionats amb la intolerància a la histamina.
· Migranya, cefalea
· Rinitis, congestió nasal, esternuts
· Broncoconstricció, asma
· Envermelliment de la pell
· Picors a les mucoses
· Tensió arterial baixa, taquicàrdies, arítmies
· Diarrea, dolor d’estómac,
· Dolor
· Dismenorrea
L’activitat del DAO es pot estudiar en sang o en teixit biopsiat (2). Alguns investigadors posen de manifest que l’estudi de l’activitat del DAO en sang no es vàlid, i que hauria de ser estudiat –diuen- en una biòpsia de la mucosa intestinal (4). Tot i la controvèrsia, actualment, l’estudi de l’activitat del DAO en sang es valora com una eina útil (3).
Es considera una activitat reduïda de l’enzima DAO quan es troba per sota de 80 HDU/ml, i molt reduïda quan es troba per sota de 40 HDU/ml.
Cal tenir en compte, també, que el dèficit de magnesi, vitamina B6, coure o vitamina C també pot disminuir la capacitat per degradar histamina (2).
Recomanacions nutricionals
Existeix molta controvèrsia sobre la quantitat de histamina alimentària que s’hauria de restringir per evitar la histaminosis alimentària. Hi ha autors que proposen limitar tots aquells aliments que contenen més de 20 mg/Kg d’histamina, mentre que d’altres són més estrictes i són partidaris de limitar tots aquells que tinguin nivells superior a 1 mg/Kg. Aquesta situació, juntament amb altres factors com la influència del cuinat sobre els nivells d’histamina d’un aliment (6), els nivells d’altres amines biogèniques (1), així com la relació indirecta que alguns aliments tenen amb l’activitat del DAO (aliments altament al·lèrgens o gluten), fa que existeixin moltes llistes amb diferents recomanacions, segons la persona o institució que la redacta.
Des del punt de vista més estricte, si ens basem exclusivament en els nivells d’histamina i altres amines biogèniques, els aliments més importants a restringir són: formatges curats, carns processades i embotits, peixos processats o envasats, vinagre, vi negre i cervesa (alcohol en general), salses de tomata o salses fermentades (soja fermentada), productes elaborats amb llevat i espinacs (1) (2).
Si hi afegim aquells aliments que poden provocar l’alliberació d’histamina, hi haurem de sumar els cítrics (taronja, llimona, pomelo...), els kiwis, la papaia, les maduixes, la pinya, el plàtan madur, els alvocats, els fruits secs, la xocolata, les solanàcies (tomata, albergínia, pebrot, patata), els additius alimentaris, el porc i el marisc.
Alguns d’aquest aliments, com per exemple la patata, presenten la major part d’amines biogèniques en la pell, i la resta es poden perdre durant la cocció i, per tant, es recomana experimentar amb el seu consum.
Per a aquells pacients més afectats per l’acumulació d’histamina, amb importants símptomes intestinals i/o respiratoris, pot ser
interessant reduir, al principi, la quantitat de proteïnes làctiques de la vaca i la clara de l’ou per ser aliments que poden causar al·lèrgies alimentàries, i els derivats del blat (o altres varietats com l’espelta, etc.) pel seu contingut en gluten que pot afectar la salut de la mucosa intestinal inclús en persones no celíaques (7) (8).
Taula 3. Aliments recomanats per al tractament de la intolerància a la histamina
- Fruites: Tot tipus de fruita: pera, poma, mango, síndria, meló, préssec, albercoc, nespra, cireres, raïm... Excepte: cítrics, pinya, plàtan madur, maduixes, papaia, kiwi i alvocat, com a mínim durant les fases inicials del tractament.
- Verdures i hortalisses: Tot tipus de verdures i hortalisses: enciams, rúcula, escarola, endívies, bledes, bròcoli, bròquil, ravenet, col, col llombarda, cols de Brussel·les, carbassó, carbassa, cebes, alls, porros, alls tendres, ceba tendra, cogombre, pastanaga... Excepte les solanàcies (pebrot, albergínia, tomata), com a mínim, durant les fases inicials del tractament.
- Làctics: formatge fresc de cabra i ovella. Experimentar amb els làctics de la vaca no fermentats o madurats, excepte que es pateixi o es sospiti al·lèrgia o intolerància alimentària.
- Cereals i pseudocereals: arròs, mill, blat sarraí, garrofa. Experimentar amb els derivats del blat sense llevat, excepte si es pateixen símptomes inflamatoris intestinals.
- Carns: carns fresques principalment pollastre, paó, vedella, poltre i xai. Moderar el consum de porc i carns curades.
- Peixos: el peix més fresc possible. Actualment es difícil trobar peix verdaderament fresc i, per tant, s’haurà d’experimentar amb el seu consum.
- Llegums: mongeta verda, i altres llegums. Evitar si provoquen gasos o digestió pesada. Evitar la soja i derivats.
- Tubèrculs: naps, patata (sense pell i ben cuinada), moniato.
- Altres: bolets frescs, rovell d’ou (experimentar amb la clara), ossos per fer caldo, sal marina, espècies fresques o assecades sense additius, mel. Evitar vinagre, cervesa, vi i alcohol.
(1) Ladero V, Calles-Enríquez M, Fernández M, A Alvarez M. Toxicological effects of dietary biogenic amines. Current Nutrition & Food Science 2010;6(2):145-156.
(2) Maintz L, Novak N. Histamine and histamine intolerance. Am J Clin Nutr 2007;85(5):1185-1196.
(3) Mušič E, Korošec P, Šilar M, Adamič K, Košnik M, Rijavec M. Serum diamine oxidase activity as a diagnostic test for histamine intolerance. Wien Klin Wochenschr 2013:1-5.
(4) Schwelberger H. Histamine intolerance: a metabolic disease? Inflammation Res 2010;59(2):219-221.
(5) Schwelberger H. Histamine intolerance: overestimated or underestimated? Inflammation Res 2009;58:51-52.
(6) Shalaby AR. Changes in biogenic amines in mature and germinating legume seeds and their behavior during cooking. Food / Nahrung 2000;44(1):23-27.
(7) Drago S, El Asmar R, Di Pierro M, Grazia Clemente M, Sapone ATA, Thakar M, et al. Gliadin, zonulin and gut permeability: Effects on celiac and non-celiac intestinal mucosa and intestinal cell lines. Scand J Gastroenterol 2006;41(4):408-419.
(8) Lammers KM, Lu R, Brownley J, Lu B, Gerard C, Thomas K, et al. Gliadin induces an increase in intestinal permeability and zonulin release by binding to the chemokine receptor CXCR3. Gastroenterology 2008;135(1):194-204. e3.
RSS Feed
