La readaptació a l’esforç és considerat l’aspecte més important del tractament de les malalties cròniques del sistema respiratori, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) o l’asma.
Mitjançant una prova d’esforç submàxima, una espirometria i un test de qualitat de vida, s’avalua l’estat inicial del pacient i es valora si la pràctica de l'activitat física és segura per al pacient. L’entrenament físic, adaptat a les seves necessitats individuals, permet millorar la qualitat de vida del pacient, reduint la sensació de dispnea i millorant la tolerància a l’esforç.
Una millor forma física, inclús en persones d’edat avançada, repercuteix positivament en la salut física i mental, afavorint una major independència i seguretat per afrontar les activitats de la vida diària.
Mitjançant una prova d’esforç submàxima, una espirometria i un test de qualitat de vida, s’avalua l’estat inicial del pacient i es valora si la pràctica de l'activitat física és segura per al pacient. L’entrenament físic, adaptat a les seves necessitats individuals, permet millorar la qualitat de vida del pacient, reduint la sensació de dispnea i millorant la tolerància a l’esforç.
Una millor forma física, inclús en persones d’edat avançada, repercuteix positivament en la salut física i mental, afavorint una major independència i seguretat per afrontar les activitats de la vida diària.